Serendipitat o el dònut desitjat

Serendipitat: Descobriment casual que es produeix de forma inesperada i afortunada mentre es buscava una altra cosa (Viccionari).

Dònut: Un dònut és el nom anglès d’un tipus de rosquilla (és a dir, un bunyol dolç amb forma de tor) caracteritzat pel fet de ser espès i tou, i que pot presentar-se ensucrat, recobert de xocolata o altres productes, així com farcit (Viquipèdia).

Dimecres 28 de novembre de 2018. Matinada freda i grisa a l’AVE, direcció a Madrid, des de Sants Estació. Ens han convidat a la presentació del Libro Blanco de la Salud Visual, i hi vaig en representació del COOOC. Un cop en moviment, penso en la cafeteria del tren i en un tallat ben calent, com quan anem a les reunions del Consell General, anant-hi al matí i tornant al vespre.

Un cop a la barra de la cafeteria, faig realitat el meu petit somni, mentre apareix a la meva esquerra un altre viatger. Ens saludem. L’amable desconegut demana un cafè i un dònut a la cambrera, la qual li respon que sí al cafè però no al dònut. S’han acabat els dònuts. Davant la petita desil·lusió, la senyora de la barra, molt amablement, ofereix al meu veí de barra totes les alternatives possibles al benvolgut dònut: una ensaïmada, un croissant, galetes… Fins i tot, uns pastissets de xocolata. Com a última opció, li proposa esperar a Lleida, on l’AVE fa una parada i rep subministraments, ja que probablement arribarà algun dònut. Finalment, el nostre home, encara desconegut —ara som bons amics— decideix prendre el cafè sol. Bé sol del tot, no. Jo era al costat.

Tot seguit, la cambrera em demana la meva comanda. Jo, com a broma fàcil, li demano també un cafè i un dònut (conscient que no n’hi havia, és clar). Es produeix un silenci sepulcral. El viatger, la senyora de la cafeteria i jo mateix acabem compartint un bon riure. Això fa que acabem presentant-nos, amb l’intercanvi corresponent de targetes. L’amable senyor és el director de Grans Esdeveniments del Grup Focus i jo em presento com a president del COOOC (el meu càrrec d’aleshores). A partir d’aquí, la conversa deriva a temes professionals i parlem de visió, teatre, esdeveniments, etc. Sintonitzem ràpidament. Pura sinergia.

Serendipitat

M’explica que estan organitzant la 37a Setmana del Llibre en Català. Ens centrem a parlar de visió i lectura. Jo remarco que per llegir bé cal veure-hi bé. Insisteixo perquè quedi molt clar que no es pot deslligar la visió de la lectura. Encesos per la conversa i aprofitant la Setmana del Llibre en Català, decidim trobar una manera de col·laborar activament i aportar els nostres coneixements als lectors en la prevenció i el manteniment de la salut visual. És clar que hem de ser-hi. Visió i lectura: cap dubte.

Setembre de 2019

Participem per primera vegada en la Setmana del Llibre en Català oferint uns punts de llibre amb consells d’higiene ocular, i amb signes i símptomes que puguin indicar un problema de visió i que afecten l’eficàcia lectora.

Setembre de 2023

Ja acumulem quatre anys compromesos amb la Setmana del Llibre en Català, impartint xerrades, tallers, conferències… De mica en mica, consolidem un magnífic altaveu com a òptics optometristes, i sobretot en un espai comú on la lectura i la visió es troben. És el lloc ideal on podem fer pedagogia en la prevenció i la detecció de problemes visuals, en part, lligats a la lectura, i sobre com pot afectar el rendiment lector.

Sovint, com a professionals, no som conscients que un lligam tan evident com és el de la visió i la lectura no es valora a la societat. Es dona per fet que tothom hi veu bé quan llegeix. Es valora el què, no el com, i es desvincula popularment el que és més evident: la lectura i la visió. A la feina i a l’oci, sigui en paper o en pantalles, la visió condicionarà l’eficàcia i la comoditat de la lectura. Tot això cal transmetre-ho.

La visió és enfocament, convergència, moviments oculars… Cal explicar-ho en aquests espais tan adequats com són la Setmana del Llibre en Català, que són perfectes per conscienciar i donar-nos a conèixer com a professionals de la visió.

Afortunadament, les farmàcies i les òptiques som a peu de carrer oferint els nostres serveis com a garants d’una bona salut general, en el cas de les farmàcies, i una bona salut visual, en el nostre cas. Nosaltres som, en general, els primers receptors de la persona amb problemes de visió, i hem de proporcionar les solucions més adequades a les necessitats visuals de les persones, educant-les en la prevenció i la higiene visual. Conscients sempre de derivar, si fos el cas, el pacient que ho necessiti a altres professionals sanitaris.

Afortunadament, les farmàcies i les òptiques som a peu de carrer oferint els nostres serveis com a garants d’una bona salut general

Aquesta funció ens obliga a estar constantment preparats amb un bon nivell professional i esforçar-nos per entendre i comprendre els nostres pacients i clients optimitzant la relació empàtica.

Com tothom sap, la miopia és la gran pandèmia d’aquest segle. El seu augment pot comportar seriosos riscos per a la salut visual i ocular. Per això és tan important la col·laboració amb els oftalmòlegs i altres especialistes.

Per tot plegat, aquest any hem creat la nova vocalia de ‘Control de la miopia’, en què reivindiquem la necessitat de fer esforços en aquest sentit i, si no podem evitar-ne l’augment, treballem i oferim totes les eines i coneixements al nostre abast.

Amb una bona atenció professional, no tan sols descarreguem les llistes d’espera de la sanitat pública, sinó que podem oferir una atenció molt més immediata i continuada als nostres clients i pacients.

En definitiva, cal ser a tot arreu, fent pedagogia a tots nivells, de manera transversal i arribant a totes les capes de la societat. Cal influir en l’opinió pública, en els nostres dirigents i en la resta de professionals, sempre de manera positiva, oberta i cercant, com a objectiu màxim, la qualitat de vida del pacient. Hem de saber aprofitar cada situació i cada oportunitat, des del nostre lloc a la societat, i captar cada situació o moment per fer pedagogia de la nostra professió.