C/ Comte Borrell, 179-183. Barcelona - Tel: 93 424 51 02

Optometristes.cat – Català

Joaquim Grau (4.052) | President del COOOC

“No importa que pensis que estàs molt ocupat; has de trobar temps per llegir o rendir-te davant una ignorància autoescollida"

Confuci

 

Llegir sempre és beneficiós. No és només el que llegim, sinó l’estona que ho fem. Els beneficis són ben coneguts: millora la capacitat de comprensió, la memòria i la concentració, a més d'estimular el llenguatge, el desenvolupament cognitiu i la creativitat, en el cas dels infants.

Si un infant té dificultats en el moment de la lectura, el primer que cal fer és comprovar si té el nivell adequat per llegir. En cas que sigui així i les dificultats segueixin, hem de sospitar d’un problema visual, i realitzar una bona anàlisi visual seria el més adient.

Un error refractiu no detectat i, per tant, no compensat i/o una correcció deficient, problemes acomodatius o de convergència (o tots dos alhora), uns moviments oculars imprecisos per fer el seguiment de les lletres o la necessitat de posar un dit per llegir: segur que ens dificulten el plaer de llegir.

La visita a l’òptic o òptica optometrista és necessària. En la majoria dels casos, una actualització correcta del sistema és suficient, però també podria ser necessària la teràpia visual per millorar la convergència i l’acomodació i, així, aconseguir que el sistema visual treballi amb la màxima eficiència i pugui llegir millor.

La lectura és molt important en un procés de maduració de l’infant. Per identificar els infants que tenen dificultats i poder prendre les mesures necessàries, seria convenient implantar un pla de revisió visual a les escoles. A més a més, si durant la intervenció es detectessin més anomalies, es derivaria a altres professionals sanitaris amb un informe visual complet.

 

 

Llegir mes
Lluís Bielsa (3.979) | Delegat del COOOC a Barcelona

INSUFICIÈNCIES DE CONVERGÈNCIA INFANTILS

Consells a infants per frenar els abusos dels amics ploms

Com sabem, un amic o amiga plom és un amic pesat, cosa que no implica que tingui qualitats suficients per explicar el manteniment de la seva amistat. En especial, en les relacions socials infantils polièdriques, plenes d'ebullició madurativa i experiencial, resulta complicat trobar l'equilibri entre frenar l'amic plom sense renunciar a una amistat que també aporta coses positives.

Una estratègia antiploms és crear el clima necessari per aconseguir l'efecte sense que es noti la cura, és a dir, afavorir que sigui el mateix amic o amiga plom qui prengui la decisió de frenar la insistència. D'aquesta manera no serà el petit nen o nena que pateix les seves molèsties qui el freni.

Per exemple, si l'amic plom es presenta cada dia a berenar, cal evitar berenars atractius: un entrepà de pa mal descongelat, un tros de formatge sec de règim amb regust de plàstic i, per descomptat, gens d'oli, juntament amb un got d'aigua de l'aixeta una mica reescalfada i servida en un got de plàstic groguenc i desgastat amb marques de llavis. Amb tot això n'hi haurà prou perquè el mateix amic plom decideixi canviar l'incòmode hàbit de presentar-se a berenar tarda rere tarda.

I ara explicarem la relació entre l'estratègia per a l'amic plom amb el comportament, aparentment contradictori, dels nens i les nenes amb insuficiència de convergència.

 

L’aparença que no és

Com sabem, la insuficiència de convergència descriu la dificultat de mantenir els ulls centrats sobre l'objecte d'atenció, a causa d'una tendència més gran de la normal a divergir en condicions de repòs. Per aquesta raó també se la coneix com a exofòria de prop per sobre de la norma (d'exo = fora i fòria de "fòrum" o zona de reunió dels ulls).

En aquest sentit, sembla contradictori que el comportament infantil, davant de la insuficiència de convergència, manifesti el contrari del que sembla lògic. Si com menys distància visual més esforç de convergència, per què els nens i nenes exofòrics per sobre de la norma recorren a un reflex postural tan curt per acabar amb els píxels de les pantalles enganxats al nas?

L'explicació és a la mateixa línia de l'estratègia davant de l'amic plom.

La criatura que pateix insuficiència de convergència, de manera inconscient, descobreix que està més còmoda a una distància prou curta perquè l'amic plom, que en aquest cas és l'ull no director, abandoni la pista de joc, cosa que evita el pesat esforç d'empènyer-lo a participar en la binocularitat: si no hi ha visió binocular no hi ha problema binocular (encara que n'apareguin molts altres, és clar).

Una estratègia antiploms és crear el clima necessari per aconseguir l'efecte sense que es noti la cura

Per a l'ull director, posar-se d'acord amb el seu amic no director representa un esforç massa gran, de manera que per a ell és el seu amic plom. Forçant el sobreesforç de mirar molt de prop, amb una convergència debilitada, aconsegueix una supressió visual central de l'ull no dominant més ràpida i efectiva que mirant a una distància més llarga, exigent de menor esforç de convergència i, per tant, amb més possibilitats que el seu amic plom l'obligui a fer un esforç excessiu per mantenir l'incòmode festí binocular.

 

DISFUNCIONS ACOMODATIVES INFANTILS

Els nens i nenes amb disfuncions acomodatives no toquen el trombó

Com sabem, el signe típic de la presbícia és allunyar el text per buscar una millor nitidesa. Donat que el dèficit acomodatiu ‘estructural’ impedeix enfocar les lletres amb claredat a la distància de lectura ‘normal’, és allò que també es coneix com a ‘tocar el trombó’.

En canvi, la major part dels nens i nenes amb disfuncions acomodatives solen utilitzar una distància de lectura curta i es troben més còmodes apropant-se el text al nas que no pas mantenint una distància de lectura desfogada. Si aquesta condició no és la que hem descrit abans podem trobar valors d'endofòria, amb la qual cosa el fet d'usar una distància curta no ve per voler convidar l'ull no director a passeig, a l'efecte d'evitar l'esforç de coordinar-s'hi, sinó que ben al contrari: ja li està bé utilitzar-lo.

De la mateixa manera que es diu "què va ser primer: l'ou o la gallina?", podríem preguntar-nos si l'ús d'una distància curta va provocar l'endofòria o si l'endofòria va afavorir l'ús d'una distància curta. En qualsevol cas, la qüestió és per què s'apropen en llegir els nens i nenes si pateixen dificultats per mantenir una acomodació poc eficient a distàncies curtes.

 

Una altra aparença que no és

En primer lloc, cal recordar que les disfuncions acomodatives infantils no afecten l'estructura del sistema, com és el cas de la presbícia de l'adult, sinó la seva funció; en conseqüència, l'efecte sobre el sistema és diferent.

Una disfunció acomodativa infantil pot fluctuar: no sempre ha de mantenir-se en valors que impedeixin enfocar a distàncies curtes. En tractar-se d'una afectació del ‘programari’ visual, pot mantenir-se millor o pitjor segons el dia, el moment del dia, el tipus d'activitat o l'estat de fatiga del nen o nena.

La insuficiència de convergència descriu la dificultat de mantenir els ulls centrats sobre l'objecte d'atenció, a causa d'una tendència més gran de la normal a divergir en condicions de repòs

En qualsevol cas, la prioritat pràctica del sistema no és tant buscar la definició perfecta de les imatges percebudes com buscar-ne la identificació. En reduir la distància de lectura, els caràcters observats es veuen més grans, fet que produeix un efecte de magnificació que determina la possibilitat d'identificar les lletres amb més facilitat, encara que sigui en condicions d'esborronament relatiu. Salvant les distàncies, és com la persona amb baixa agudesa visual, que utilitza una distància molt curta per llegir.

Com és previsible, els nens i nenes amb disfuncions acomodatives no són precisament bèsties lectores. Amb la solució d'apropar-se per identificar amb menys esforç allò que perceben com a més gran ja en tenen prou.

L'absència de referències determina que l’anomalia es converteixi en normalitat. El nen o nena que s'apropa, ja sigui per buscar la supressió monocular en una insuficiència de convergència o per buscar la magnificació d'uns caràcters massa petits, per enfocar-los a una distància normal se'ls alerta, en el millor dels casos, que s'allunyin.

La família i els docents no preveuen la possibilitat que pateixin una disfunció visual de prop a la qual semblen no tenir dret; per això la informació i la divulgació són fonamentals en el nostre paper com a òptics optometristes.

 

Aquest article es va publicar el febrer de 2024 a la revista Optometristes.cat número 32.

Llegir mes
Sara Palomé (14.189) | Delegada del COOOC a Girona

Qui més qui menys, a tothom li agrada la pràctica esportiva, sigui quan la practiquem nosaltres, sigui mirant els que se superen a ells mateixos i als altres i aconsegueixen guanyar.

Quan era petita em van apuntar a tenis. M’hauria agradat poder veure correctament la trajectòria de la pilota, poder-me col·locar bé i tornar-la precisament allà on el rival me la pogués tornar, o no; però la veritat és que quasi no podia tornar-ne cap, encara que el professor utilitzés pilotes d’entrenament i me la tirés directa a la raqueta.

Més endavant, i gràcies a l’optometria, vaig aprendre que els meus ulls apuntaven lleugerament per davant de l’objecte que miro; per tant, el meu gest esportiu quasi sempre era abans d’hora. Com més petita era la pilota i més ràpida anava, pitjor em sortia.

Per localitzar bé l'objecte, els dos ulls s'han de coordinar bé. També ho podem fer bé amb un sol ull, però costa més. Si se suprimeix de manera intermitent i diferent segons la distància a la qual mirem i, a més, hi sumem una lateralitat creuada, l'embolic és màxim.

Una vegada vaig sentir que definien la visió com la capacitat de poder esquivar una pilota de tenis, veure la pilota i que els dos ulls es coordinin de manera extraordinària per entendre ràpidament la distància a la qual es troba en tot moment. Em va semblar la definició perfecta.

Les habilitats visuals importants per a la pràctica esportiva són: agudesa visual, sensibilitat al contrast, agudesa visual dinàmica, flexibilitat acomodativa, fixació, seguiments, sacàdics, visió estereoscòpica, velocitat de reconeixement, coordinació ull-mà, coordinació ull-peu, visió perifèrica i habilitats d’anticipació

Recordo el dia en què, després de molts anys, vaig poder calcular la distància d'una pilota en moviment. La sorpresa va ser màxima i la satisfacció brutal. Quan pensem en visió i esport ràpidament pensem en el paper que fa la visió. Per a nosaltres, ho tenim clar, és el que marca la diferència. La visió triomfa sobre els altres sentits. Molts esportistes d’elit ja ho saben, i està demostrat que molts d’ells, de manera innata, tenen unes habilitats visuals extres.

Les habilitats visuals importants per a la pràctica esportiva són: agudesa visual, sensibilitat al contrast, agudesa visual dinàmica, flexibilitat acomodativa, fixació, seguiments, sacàdics, visió estereoscòpica, velocitat de reconeixement, coordinació ull-mà, coordinació ull-peu, visió perifèrica i habilitats d’anticipació.

De totes aquestes, quantes en mesurem en una revisió normal? Una, dues? Si en un esport quasi sempre ens estem movent i l’estímul també es mou, no seria més real adaptar l’examen visual a aquestes circumstàncies? I en el nostre dia a dia, no ens movem nosaltres i els estímuls? Com podem mesurar aquesta visió més dinàmica?

Ja fa temps que començo les revisions amb tests de 3D, primer perquè sorprenc el client, ja que tothom s’espera que surtin les lletres negres sobre pantalla blanca i comencin a fer-se petites. Sorprendre’ls fa que tinguin millor predisposició. Després els explico que aquesta habilitat, la del 3D, és la més important que fan els dos ulls. Tenim dos ulls per entendre on són les coses, poder-les agafar, poder-les esquivar o llançar allà on volem.

Comencem la mesura, que si és bona arribarà a 40”, i ja podem arribar a la conclusió que l’agudesa visual és bona i que no hi ha cap fòria o estrabisme. Per tant, de seguida ja es descarten molts problemes. Després continuo amb el test de Randot; no és el mateix l’estèreo del test de la mosca (Titmus) que la de punts aleatoris. Aquesta estèreo més central és l’estèreo de la fòvea, la de la via parvocel·lular, mentre que l’altra és més perifèrica i en alguns casos, encara que hi hagi un problema de visió binocular, poden respondre bé alguns graus. Tot i això, aquí cal aclarir si estan veient el cercle desplaçat o si realment el veuen més endavant.

Continuem amb l’estèreo de lluny, el test polaritzat del projector i el vectograma de la corda. Mirant-lo sabem si el pacient té resposta SILO i si hi ha bones reserves tant en convergència com en divergència. Després també els faig alternar entre el test de lluny i el vectograma desplaçat, uns centímetres primer en convergència i en acabat en divergència. Tot seguit, els pregunto si quan tornen a mirar el vectograma que és més a prop la corda se’ls fa doble, i així queden avaluats els salts de vergència. Per acabar amb el vectograma, el deixo desplaçat en uns centímetres, primer en convergència i després en divergència, i el moc fent la H davant del client. D'aquesta manera, observo els moviments de seguiments i la fixació en totes les posicions de mirada, amb la instrucció que, si se li desdobla o perd la percepció de 3D, cal que m'avisi.

D'aquesta manera i en pocs minuts, puc saber quina és la seva qualitat de visió 3D. És aquesta una de les habilitats més utilitzades de la nostra visió, en el nostre dia a dia i, per descomptat, en l'esport.

 

Aquest article es va publicar el febrer de 2024 a la revista Optometristes.cat número 32.

Llegir mes
Vicenç Masia | Col·legiat: 5.815

Una vegada més, ens trobem davant de noves campanyes de publicitat de cadenes i grups d’imatge. Com sempre, el factor preu apareix, sigui oferint un preu tancat o un segon equipament a preu reduït.

Sembla que aquest tipus de campanyes no tenen cap altra opció que oferir preus baixos als ulls del consumidor, una política comunicativaque ja existia abans de la irrupció de les xarxes socials i que va obrir la possibilitat d’anunciar-se a qualsevol de nosaltres de forma econòmica,

sigui amb comunitats ben cuidades o amb microcampanyes.

I sí, molts de nosaltres ens publicitem, i molts més com a professionals que no pas com a comerços al detall, ja que la guerra dels preus la considerem una batalla perduda, encara que alguns, com va escriure Harper Lee, són aquells els valents. En paraules seves, “un és valent quan, sabent que ha perdut ja abans de començar, comença malgrat tot i continua fins al final, passi el que passi”.

Tot i l’anterior, per segona vegada, que jo recordi, podem veure com una cadena d’òptiques i un grup d’imatge anuncien que són els seus òptics i òptiques optometristes els qui vetllen pels seus ulls i, fins i tot, la cadena comunica que els seus professionals estan en formació constant.

Podem treure moltes conclusions d’aquest canvi comunicatiu, però el més important és que el missatge ja no és sols si les ulleres aquí són més econòmiques: el missatge és que aquí hi trobaràs un professional, i com a tal posarà les teves necessitats per davant d’altres consideracions.

Comuniquem als nostres pacients que les seves ulleres o les lents de contacte no són simplement un producte, sinó que són el resultat d’una feina professional, tant al gabinetcom al taulell.

 

Aquest article es va publicar el febrer de 2024 a la revista Optometristes.cat número 32.

Llegir mes
Arantxa García Comunicació COOOC

Prop de 150 col·legiats i col·legiades, ens vam trobar a la sala Esferic de Barcelona en una vetllada en què vam entregar la beca d’investigació del Cercle d’Optometria i els premis CiènciesdelaVisió.cat

 

El passat 15 de juny vam celebrar la nostra gran nit, la Nit de l’Optometria, en què ens vam reunir uns 150 col·legiats i col·legiades per celebrar la professió.

En un espai idíl·lic, l’històric i emblemàtic, l’Esferic de Barcelona, es va gaudir d’una festa en què els retrobaments i les experiències compartides entre col·legues van ser els protagonistes. A més, es van entregar els premis CiènciesdelaVisió.cat i es va anunciar el guanyador de la beca d’investigació, ambdós projectes impulsar per la vocalia científica del COOOC Cercle d’Optometria.

 

Validació del càlcul de l’altura sagital, projecte guanyador de la beca d’investigació

 El projecte ‘Validació del càlcul de l’altura sagital (Sagitador®), presentat per Vicente Bergal, va ser el guanyador de la beca d’investigació del Cercle d’Optometria i l’objectiu del qual és trobar una equació de regressió que ajusti els càlculs teòrics als valors de la mesura real del casquet esclerocorneal en diferents cordes i, així, poder adaptar lents de contacte toves d’una forma més personalitzada.

Per fer-ho, a 80 pacients d’entre 15 i 70 anys se’ls prendrà tres mesures dels radis corneals i de l’excentricitat de cada ull i s’utilitzarà les mesures de cada aparell (topògraf, autorrefractòmetre i làmpada d’escletxa) per calcular l’altura sagital en les cordes seleccionades amb el programa de càlcul, anonemat Sagitador®.

Manuel Roure i el Centre Universitari de la Visió, guanyadors dels premis CiènciesdelaVisió.cat

La Nit de l’Optometria també va ser l’escenari per a l’entrega dels premis CiènciesdelaVisió.cat, els quals busquen reconèixer a persones i institucions per la seva trajectòria científica i/o clínica i amb una impacte dins del món de l’optometria a Catalunya.

En la categoria ‘Optometrista’, Manuel Roure va ser reconegut per la seva dilatada dedicació de més de 50 anys a la nostra professió de més de 50 anys a la nostra professió. La seva filla i també òptica optometrista, Núria Roure, va ser l’encarregada de recollir el guardó i de llegir l’agraïment escrit per Manuel Roure.

Pel que fa a la ‘Institució’, es va premiar al Centre Universitari de la Visió per la seva acció social amb el projecte ‘Mirades solidàries’, que ha permès atendre, des de la seva creació al 1993, més de 35.000 pacients, la meitat dels quals són persones sense recursos econòmics, procedents de 69 ajuntaments i entitats del tercer sector de tot Catalunya.

Una nit màgica

Tot això va estar amenitzat pels artistes Eva Martí i Marian Dacal, i vam comptar amb la companyia de representants d’altres col·legis professionals sanitaris, com els de fisioteràpia, psicologia i infermeria.

A més a més, ens va acompanyar el director general de Professionals de la Salut de la Generalitat de Catalunya, Marc Soler, qui va dirigir unes extenses paraules de reconeixements a la professió i a tots i totes les professionals.

Com a cloenda, es va sortejar una caixa d’experiències entre els assistents i vam gaudir d’una estona ballant i cantant.

 

Aquest article es va publicar el febrer de 2024 a la revista Optometristes.cat número 32.

Llegir mes
 
Arantxa García Comunicació COOOC

Liderada pel doctor Joan Pérez, se suma a les vocalies de Visió Infantil i Teràpia Visual, Baixa Visió, Cooperació i Voluntariat, i Cercle d’Optometria

 El COOOC compta amb la nova vocalia ‘Control de la miopia’, encapçalada pel doctor Joan Pérez Corral.

Aquesta vocalia, que pretén enfocar-se en una de les grans problemàtiques actuals, vol ser d’utilitat tant per al col·lectiu com per al conjunt de la societat. Per una banda, dins del col·lectiu, té com a objectiu oferir recursos així com els últims avenços en la matèria. Per l’altra, no només es vol informar la població sobre la miopia, sinó anar més enllà i presentar-li detalladament els diferents tractaments disponibles.

Joan Pérez és doctor en Enginyeria Òptica que ha centrat la seva carrera en la contactologia (lents de contacte toves, gas permeables, híbrides i esclerals), l’ortoqueratologia i el control de la miopia. Compagina la gestió de la Unitat de Contactologia Avançada d’Innova Ocular ICO Barcelona amb la docencia a la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa. A més a més, també és responsable de la Unitat d’Adaptació de Lents de Contacte del Centre Universitari de la Visió (Terrassa).

 

Aquest article es va publicar el febrer de 2024 a la revista Optometristes.cat número 32.

 

Llegir mes

Optometristes.cat #32

Coooc

Aquesta web utilitza galetes per a la millora dels nostres serveis i de la teva experiència com a usuari o usuària. En cas que continuïs navegant, considerem que acceptes el seu ús. Per a més informació sobre la nostra Política de Galetes clica aquí. Cookies View more
Acceptar