Canvis en l’error de refracció durant l’edat adult jove: els efectes del temps longitudinal de pantalla, l’exposició ocular al sol i la predisposició genètica

Hemeroteca científica

Invest Ophthalmol Vis Sci. 1 de novembre de 2023; 64(14): 28. doi: 10.1167/iovs.64.14.28.

Samantha Sze-Yee Lee, Gareth Lingham, Carol A. Wang, Santiago Diaz Torres, Craig E. Pennell, Pirro G. Hysi, Christopher J. Hammond, Puya Gharahkhani, Rosie Clark, Jeremy A. Guggenheim, David A. Mackey.

PMID: 37982764 PMCID: PMC10668617 DOI: 10.1167/iovs.64.14.28

Propòsit

Els canvis en l’error de refracció durant l’edat adulta jove són freqüents, però els factors de risc en aquesta edat, en gran part, no s’han explorat. Aquest estudi investiga els factors de risc d’aquests canvis, incloses les interaccions entre gens i medi ambient.

Mètodes

Es va mesurar la refracció equivalent esfèrica (SER) i la longitud axial (AL) per a 624 adults de la comunitat a 20 (línia de base) i 28 anys. Es va genotipar els participants i se’n va calcular les puntuacions poligèniques (PGS) per a l’error de refracció. El temps de pantalla autoinformat (ordinador, televisió i dispositius mòbils) de 20 a 28 anys es va recollir de manera prospectiva i es van generar trajectòries longitudinals. L’exposició solar es va quantificar mitjançant l’àrea d’autofluorescència ultraviolada conjuntival (CUVAF).

Resultats

El canvi mitjà en SER i AL va ser de -0,023 diòptries (D)/any (interval interquartil [IQR] = -0,062 a -0,008) i +0,01 mm/any (IQR = 0,000 a 0,026), respectivament. El sexe, la miopia de referència, la miopia parental, el temps de pantalla, la CUVAF i les PGS es van associar significativament amb el canvi miòpic. Col·lectivament, aquests factors van representar aproximadament el 20% de la variància en el canvi d’error de refracció; el temps de pantalla, CUVAF i PGS expliquen cadascun aproximadament l’1% de la variància. Es van trobar quatre trajectòries per al temps total de pantalla: “consistentment baixa” (n = 148), “consistentment alta” (n = 250), “consistentment molt alta” (n = 76) i “augmentant” (n = 150).

Factors com el temps de pantalla, la menor exposició al sol i la predisposició genètica s’associen amb majors canvis miòpics en adults joves

El canvi miòpic va ser més ràpid en aquells amb un temps de pantalla “consistentment alt” o “consistentment molt alt” en comparació amb “consistentment baix” (P ≤ 0,031). Per a cada augment de la puntuació z en PGS, els canvis en SER i AL van augmentar en -0,005 D/any i 0,002 mm/any (P ≤ 0,045). Dels tres tipus de temps de pantalla, només el temps d’ordinador es va associar amb el canvi miòpic (P ≤ 0,040). No hi va haver cap efecte d’interacció de dues o tres vies entre PGS, CUVAF o temps de pantalla (P ≥ 0,26).

Conclusions

Un temps total de pantalla o d’ordinador més elevat, una menor exposició al sol i la predisposició genètica s’associen de manera independent amb majors canvis miòpics durant l’edat adulta jove. Atès que aquests factors expliquen només una petita quantitat de la variància, és probable que n’hi hagi d’altres que impulsin el canvi d’error de refracció durant l’edat adulta jove.