Puntuació de l’estudi de símptomes d’insuficiència de convergència per a la lectura en comparació amb altres activitats en visió de prop en nens d’edat escolar

Hemeroteca científica Am J Oftalmol, novembre de 2015; 160(5): 905-912.e2. doi: 10.1016/j.ajo.2015.08.008. Publicat en línia el 12 d’agost de 2015 …

Hemeroteca científica

Am J Oftalmol, novembre de 2015; 160(5): 905-912.e2. doi: 10.1016/j.ajo.2015.08.008. Publicat en línia el 12 d’agost de 2015

Tiana Y. Clark, Robert A. Clark

Family Eye Medical Group, Long Beach, Califòrnia, Estats Units

PMID: 26275474 DOI: 10.1016/j.ajo.2015.08.008

Resum

Propòsit

Mesurar la diferència en les puntuacions de l’enquesta de símptomes d’insuficiència de convergència per a la lectura i les activitats visuals properes preferides.

Disseny

Anàlisi de validesa comparada d’eines de diagnòstic.

Mètodes

En una única clínica privada, es van reclutar 100 nens d’entre 9 i 18 anys amb visió binocular normal per rebre l’enquesta original que posava èmfasi en la lectura o una enquesta modificada que substituïa la lectura per la seva activitat en visió de prop preferida. Les puntuacions mitjanes de l’enquesta i les subpuntuacions per a preguntes que posaven èmfasi en la fatiga, el malestar, la visió deteriorada i el rendiment cognitiu es van comparar mitjançant proves t,[1] mentre que les respostes a preguntes individuals es van comparar mitjançant les proves U de Mann-Whitney.[2]

Resultats

La puntuació mitjana de l’enquesta de lectura va ser significativament més gran que la puntuació de l’enquesta d’activitat visual propera preferida (14,1 ± 11,5 vs. 6,7 ± 5,8, P = 0,0001). La diferència més gran va ser el resultat de preguntes que posaven èmfasi en el rendiment cognitiu (subpuntuació 5,8 ± 4,3 vs. 2,0 ± 2,1, P = 0,0000002), tot i que també es van trobar diferències significatives per a la fatiga (5,4 ± 3,8 vs. 3,0 ± 2,7, P = 0,0003) (3,9 ± 4,6 vs. 1,8 ± 2,2, P = 0,004), i deteriorament de la visió (3,2 ± 3,9 vs. 1,8 ± 2,2, P = 0,02). Es van trobar diferències significatives per a set preguntes de l’enquesta, amb puntuacions de símptomes més altes per a l’enquesta de lectura en tots els casos. Utilitzant puntuacions de l’enquesta ≥16 per diagnosticar la insuficiència de convergència, s’haurien diagnosticat significativament més nens que van fer l’enquesta de lectura amb insuficiència de convergència que els infants que van fer l’enquesta d’activitat visual propera preferida (19 de 50 [38%] vs. 5 de 50 [10%], P = 0,001).

Conclusions

Fent èmfasi en la lectura, la puntuació de l’enquesta de símptomes d’insuficiència de convergència sobreestima significativament els símptomes visuals propers en infants amb visió binocular normal en comparació amb els símptomes causats per activitats visuals properes preferides que requereixen amplituds similars d’acomodació i convergència.

[1] En estadística, un T-Test o prova t de Student, prova t-Student, és qualsevol prova en la qual l’estadístic utilitzat té una distribució t de Student si la hipòtesi nul·la és certa. S’aplica quan la població s’assumeix que és normal, però el volum mostral és massa petit perquè l’estadístic en què està basada la inferència estigui normalment distribuït, utilitzant una estimació de la desviació típica en lloc del valor real.

[2] En estadística la prova de la U de Mann-Whitney (també anomenada de Mann-Whitney-Wilcoxon, prova de suma de rangs Wilcoxon, o prova de Wilcoxon-Mann-Whitney) és una prova no paramètrica aplicada a dues mostres independents. És la versió no paramètrica de l’habitual prova t de Student.

Aquest article es va publicar el febrer de 2024 a la revista Optometristes.cat número 32.