Lluís Bielsa i Elies | Delegat de Barcelona del COOOC
La relativitat de l’emmetropia
Com sabem, el punt remot és conjugat amb la retina. Si a l’ull emmetrop es troba a l’infinit òptic, a l’ull miop es troba a una distància de l’ull inversament proporcional al valor de la seva miopia: com més miopia, menor és la distància a la qual es troba.
Si tenim en compte l’origen etimològic del terme emmetropia, veurem que prové del prefix en- (dins), metron (mesura) i ops (vista), és a dir, la mesura de la vista està dins de la norma. Així, podríem dir que en el remot del miop no hi ha miopia perquè a efectes òptics la ‘mesura’ de l’ull el converteix en ‘emmetrop’ per a aquesta distància.
Per recuperar l’emmetropia de lluny en l’ull miop, el focus imatge de la lent divergent es fa coincidir amb el remot, creant el mateix efecte de divergència, a l’entrada de llum a l’ull provinent de l’infinit òptic, que crearia l’objecte si fos situat just sobre aquest, igual que succeiria si el miop s’acos-tés per poder-lo veure sense ulleres.
Les lents divergents, en situar l’objecte sobre el remot de l’ull perquè es pugui formar la seva imatge a la retina, aconsegueixen el mateix efecte que si el miop s’acostés per veure’l amb nitidesa sense les lents, però amb la par-ticularitat de reduir-ne la mida. Tot es veu nítid, però més a prop i més petit.
L’estímul miòpic
Aquest èxit en visió de lluny de les lents divergents, recreant les condicions òptiques del remot a l’infinit, implica que en visió de prop es produeix un desplaçament de la imatge cap enrere de la retina (O’), efecte que no es produeix en el miop a ull nu.
Encara que aquest desplaçament també es dona en l’emmetrop quan mira de prop activant l’acomodació sense altres conseqüències, en els in-fants sotmesos a una activitat visual de prop intensa i extensa, sovint en condicions posturals inadequades, sí que pot comportar efectes adversos sobre el sistema. A més, el retard acomodatiu (LAG), força habitual en els miops respecte als emmetrops, és un factor afegit de risc per a la progressió miòpica.
Per a alguns autors, l’esforç acomodatiu crea una tensió mecànica que restringeix l’expansió equatorial del globus ocular, cosa que provoca l’elon-gació axial i, alhora, aquesta tensió del cos ciliar i la coroide obliga a aug-mentar l’acomodació, fet que determina un augment d’aquest retard aco-modatiu als ulls infantils.
Si el desenfocament, cap enrere, genera una imatge hipermetròpica lligada amb el procés de reactivació del procés d’emmetropització —és a dir, l’ull s’allarga buscant la imatge hipermetròpica—, quina raó hi ha per no pensar que el mateix efecte provoqui conseqüències similars en visió de prop? D’altra banda, l’efecte de desenfocament cap enrere és comú, a la perifèria de la zona central de la retina, a totes les distàncies de visió, fins i tot quan el miop manté ‘l’emmetropia’ sobre el seu remot a causa de l’esfericitat retinal respecte al pla imatge format per la lent compensadora. Aquest efecte, amb les lents divergents de lluny, és més notable de prop en la mesura que s’hi afegeix, al desenfocament hipermetròpic perifèric existent, el central.
Quan la lent divergent acosta l’objecte des de l’infinit òptic al remot del miop, per cercar aquesta ‘emmetropia’ particular de prop, la contracció de l’espai i la reducció de la mida de les imatges percebudes és directament proporcional al valor de la miopia. Aquests efectes provocaran, especial-ment en la infància, una tendència a reduir la distància de lectura: si el pla s’acosta, la distància de lectura s’escurça.
En la mateixa línia, els caràcters petits (freqüències espacials altes) ani-men a l’ús d’una distància de lectoescriptura curta, comportament típic dels premiops i dels miops. Aquest reflex visopostural s’afegeix als altres factors condicionants.
Però encara hi ha més: recordem que una lent divergent equival a dos prismes units per l’aresta, per la qual cosa en mirar de prop a través de les lents divergents, centrades per a lluny, es produeix un efecte prismàtic en base nasal, més gran com més elevada és la seva potència. Com sabem, els prismes en base nasal estimulen la convergència.
Aquest efecte de desplaçament de les imatges cap a fora, estimulant la resposta del sistema cap a dins, crea endofòria als ortofòrics i la incre-menta als endofòrics: la tempesta perfecta per a una reducció del reflex visopostural.
Reflexions finals
Tot i que l’ull miop, mirant de prop amb les monofocals graduades per a lluny, experimenta el mateix desenfocament ‘hipermetròpic’,central i pe- rifèric, com succeeix a l’emmetrop, l’efecte de les lents divergents canvia substancialment les condicions visuals: la contracció de l’espai i la reduc- ció en la mida de lesimatges retinals; l’estímul sobre l’endofòria, reforçada per una convergència arrossegada peruna acomodació readaptada a un reflex postural més curt; la penalització del dèficit i retard(LAG) acomo- datiu que hipermetropitza; i, finalment l’efecte prismàtic, en base nasal, induït perles lents divergents en mirar de prop amb el centratge de lluny, ens porten a valorar si té sentitproposar l’ús d’una mateixa graduació, en els miops, per a totes les distàncies. Els miops exofòrics serien l’excepció a la norma quant a les estratègies de maneig, però això ja forma partd’una altra història. Recordem que ajustar la graduació a la distància considerada no éshipocompensar i que el miop amb les monofocals de tot ús no va hipocompensat de prop sinó sobregraduat.
Les noves opcions, com l’ús de lents de reenfocament perifèric per neutralitzar la hipermetropia perifèrica o de multifocals convencionals (amb l’opció de prismes bessons a la base inferior per aixecar l’espai i es- timular la divergència en endofòrics), semblaser el més raonable, ja que descarreguen tot o part de la graduació divergent no necessària per a visió de prop. Sense menystenir lagenètica i l’epigenètica, l’absència de llum natural, mals hàbits posturals, una ergonomia inadequada, l’activitat in- tensa i extensa de prop o els hàbits dietètics, si no tenim en compte el que passa amb les monofocals de lluny en mirar de prop dels miops, estarem afavorint una readaptació probable del sistema, amb l’objectiu de crear un nou remot encara més proper.
Aquesta vista proporcionada, bussejant en l’origen etimològic d’aques- ta emmetropia particular de prop, com a resultat de la recerca del principi universal de buscar la màxima eficàcia amb el mínim esforç, no apareix perquè sí. Que sapiguem, no està escritsota l’escorça dels arbres ni a l’in- terior de les petxines de les vieires que un miop hagi d’equipar necessàri- ament el total de la seva graduació a totes les distàncies de visió. Com sol passar, la natura ens pren la davantera en aquesta lluita davant les exigèn- cies d’un món artificial de pantalles i entorns tancats.
Accedeix a la revista sencera
Revista Optometristes.cat nº 30 – versió català
Revista Optometristes.cat nº 30 – versió castellà
