Sovint tenim tendència a identificar els líders de les nostres comunitats com a persones de molt èxit, definint èxit com el fet de tenir rellevància social, aconseguir fites importants i rebre premis o reconeixements, entre d’altres. Això no és gaire diferent en l’àmbit de l’optometria. Tendim a identificar com a líders en la nostra professió aquells amb gran repercussió mediàtica fruit d’una activitat clínica, investigadora o acadèmica intensa i exitosa.
En termes estrictament lingüístics, els nostres diccionaris (tant castellà com català) defineixen el líder com la “persona o entitat que va al capdavant entre el de la seva classe, especialment en una competició esportiva”. Segons la primera part de la definició, ben segur que els nostres optometristes més mediàtics són líders.
De jove vaig tenir la sort de jugar en un esport d’equip al qual encara soc molt aficionat. La majoria dels entrenadors que vaig tenir buscaven jugadors que sobresortissin i “empentessin l’equip” en termes generals. Amb l'excepció d'un, que buscava jugadors amb dues qualitats molt específiques: per una banda, volia jugadors que sempre prenguessin la millor decisió per a l'equip; i, per l’altra, jugadors que fessin millors jugadors a la resta en general i específicament als que ressaltaven. I, en gran manera, els nostres entrenaments anaven dirigits a millorar aquestes dues qualitats. Recordo aquella temporada amb gran creixement personal i esportiu.
Aquesta idea de treballar per al bé comú i fer millors els que ens envolten m'ha vingut a la memòria en els últims dies i ha fet que em replantegi la definició de líder. Crec que un autèntic líder és algú que guia, motiva i influencia els altres cap a la consecució d’un objectiu comú. Ben segur que tenir èxit com a optometrista, ja sigui en l’àmbit clínic, investigador o acadèmic és satisfactori personalment. Alhora també és necessari per ser un líder. Però jo crec que motivar els altres i proporcionar eines per ajudar-los a ser millors optometristes pot ser molt més gratificant des d'un punt de vista personal. A més de contribuir al bé comú de dignificar i avançar en el reconeixement de la nostra professió, l’optometria.
Precisament aquesta és la política del COOOC en general. I, específicament, el Cercle d’Optometria us ofereix eines que poden ajudar-vos a créixer com a optometristes. Esperem que participar com a lectors habituals de CiènciesdelaVisió.Cat us ajudi a ser millors clínics. Per aquells que hàgiu decidit participar com a autors, esperem que la redacció d’articles i la seva revisió us ajudi a ser millor investigadors i acadèmics. I per a tots aquells que us dediqueu a la investigació, el 2024 es convocarà de nou la beca anual d’investigació atorgada pel Cercle i el COOOC: una eina que pretén dinamitzar la investigació optomètrica.
Sense afegir res més, us animo a participar dels recursos que el COOOC posa a la vostra disposició a través del Cercle d’Optometria, perquè segur que us ajudaran a créixer com a optometristes i contribuiran a avançar en el reconeixement de la nostra professió.
Aquest article es va publicar el febrer de 2024 a la revista CiènciesdelaVisió.cat número 6.
Resum
Propòsit
Avaluar la correlació entre la forma escleral i els paràmetres tomogràfics corneals en queratocon.
Mètodes
En aquest estudi es van incloure 20 ulls de 15 pacients amb queratocon sense ús previ de lents especials ni cirurgia ocular. Es van obtenir les imatges corneals amb el Pentacam HR i es van adquirir mapes corneoesclerals tridimensionals (3D) amb l’Eye Surface Profiler (ESP). Es va calcular l’alçària sagital a la còrnia central (anell de radi de 0-4 mm), a la còrnia perifèrica (anell de radi de 4-6 mm) i a l’esclera (anell de radi de 6-8 mm) utilitzant mapes ESP i Pentacam HR (exclusivament per a la còrnia central). La regió més plana i la més corba de cada anell i l’asimetria escleral es van calcular amb software personalitzat. Es va utilitzar el coeficient de correlació de Pearson (r) per avaluar la correlació entre els paràmetres corneals mesurats per Pentacam HR i l’asimetria escleral.
Resultats
Els paràmetres de còrnia anterior, com la queratometria més plana i la més corbada, es van correlacionar amb la irregularitat escleral amb queratocon (tots r>0,5; p<0,05). En canvi, l’astigmatisme corneal va mostrar una correlació pobra amb el nivell d’irregularitat escleral (r=-0,11; p=0,32). Les mètriques específiques de la malaltia relacionades amb la curvatura de la còrnia posterior i el gruix corneal no es van correlacionar amb l’asimetria escleral. Les regions més corbades de la còrnia central, la còrnia perifèrica i l’esclera van tendir a compartir un angle comú (r=0,92; p<0,001, per a la còrnia central en comparació amb l’esclera).
Conclusió
El meridià més corbat de la còrnia coincideix amb el meridià més corbat de l’esclera i, per tant, no és en el meridià més pla. Els paràmetres de la còrnia anterior poden servir com a orientació sobre la irregularitat de l’esclera, però no es pot inferir en quines regions es troben aquestes irregularitats.
Paraules clau: queratocon; topografia corneal; topografia corneoscleral; lents esclerals.
Introducció
A la darrera dècada, la disponibilitat de lents esclerals ha augmentat considerablement a tot el món. La majoria dels principals fabricants de lents corneals també fabriquen lents esclerals de diferents dissenys, incloses les lents amb zones de recolzament específic per quadrant.1 Les lents esclerals descansen sobre el teixit conjuntival que cobreix l’esclera, mentre cobreixen completament la còrnia i el limbe. En general, es considera que la geometria de la zona de recolzament d'una lent escleral s’ha d’alinear al màxim possible amb els teixits oculars subjacents. La distribució desigual del pes d’una lent escleral pot provocar una compressió excessiva de la conjuntiva, la qual cosa limita el temps d’ús i la comoditat.2 Comprendre la forma de l’esclera anterior és especialment rellevant per als ulls amb queratocon, ja que són els principals usuaris de lents esclerals a tot el món.1
El disseny i l’ajust de lents esclerals s’ha expandit durant l’última dècada a la clínica optomètrica. No obstant això, els dispositius d’imatge especialitzats per a aquest fi com els topògrafs corneoesclerals segueixen sent menys comuns que els topògrafs corneals.1 Per tant, l’ajust de les lents esclerals encara depèn principalment d’un enfocament d’ajust de diagnòstic corneal. Així doncs, és útil estudiar com els paràmetres corneals, mesurats per dispositius d’imatge corneal com Pentacam HR, es relacionen amb la forma escleral al queratocon. L’objectiu d’aquest treball és estudiar si els paràmetres corneals típics extrets de Pentacan HR estan correlacionats amb el nivell d’irregularitat escleral.
Mètodes
Participants
Es va dur a terme un estudi prospectiu i transversal al Departament d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari de Gante, Bèlgica. L’estudi va ser aprovat pel Comitè d’Ètica de l’Hospital Universitari de Gante i va complir amb els principis de la Declaració de Hèlsinki. Es va convidar a participar en l’estudi pacients amb queratocon de 18 anys o més, que van assistir a la clínica de lents de contacte entre setembre de 2018 i agost de 2019. Els criteris d’exclusió van incloure una longitud axial major de 25 mm, antecedents de crosslinking corneal, ús de lents de contacte o cirurgia refractiva o intraocular (com trasplantament de còrnia, cirurgia de cataractes, vitrectomia pars plana, etc.), ja que aquests procediments poden afectar les característiques corneals i/o esclerals. Els pacients que complien els criteris van donar el seu consentiment informat per escrit per participar després que se’ls expliqués l’origen i les possibles conseqüències de l’estudi. Els dos ulls es van considerar elegibles, atès que el queratocon és una malaltia asimètrica amb una correlació intrasubjecte limitada.3 La mida de mostra necessària es va calcular a partir de dades prèviament publicades de topografia escleral amb ulls amb queratocon.4
La recol·lecció de dades
El protocol de l’estudi va incloure la tomografia corneal (Pentacam HR, Oculus, Wetzlar, Alemanya) i, posteriorment, la topografia corneoescleral (Eye Surface Profiler [ESP], Eaglet Eye BV, Houten, Països Baixos). Les mesures amb Pentacam HR es van fer abans de la imatge ESP, ja que la instil·lació de fluoresceïna és necessària per al procediment d’imatge amb ESP. Es va adquirir un bon mesurament de Pentacam HR per ull. Quan va ser necessari, les mesures es van repetir fins a obtenir una bona puntuació de qualitat ("OK" al software Pentacam HR). L'ESP és un sistema seqüencial de projecció de doble franja basat en la perfilometria de transformada de Fourier.5 Es va humitejar una tira oftàlmica BioGlo (HUB Pharmaceuticals, LLC, Plymouth, MI, EUA) amb una gota de lubricant ocular (Hylo-Comod, 1 mg/ml de hialuronat de sodi sense conservants URSAPHARM Arzeimittel GmbH Saarbrücken, Alemanya) i es va utilitzar posteriorment per tocar suaument la superfície ocular superior temporal. Es van obrir manualment les parpelles, però es va tenir especial cura de no comprimir el globus ocular. Es van prendre tres mesures consecutives d'ESP i es va incloure per a l’anàlisi de dades la que va tenir una cobertura d'àrea escleral més gran.
Anàlisi de dades
L’asimetria escleral es va avaluar utilitzant mapes corneoesclerals tridimensionals (3D) adquirits amb ESP, utilitzant una metodologia descrita en un article tècnic anterior. [6] En resum, es van separar la còrnia i l’esclera a nivell del limbe. Després es va calcular l’error quadràtic mitjà (RMSE) de la diferència entre l’anell escleral en 3D i una superfície de referència fixa com una estimació de l’asimetria corneoescleral. Aquest mètode automatitzat classifica el nivell d’irregularitat escleral amb micròmetres. Els valors baixos indiquen una superfície anterior escleral bastant regular, mentre que els valors alts corresponen a una superfície escleral més irregular.6
L’altura sagital es va calcular utilitzant software personalitzat a partir de mapes corneals (adquirits amb Pentacam HR) en totes les direccions al nivell corneal central (0-4 mm de radi), a la còrnia perifèrica (anell de 4-6 mm de radi) i a l'esclera (anell de 6-8 mm de radi). Cadascun d’aquests anells es va dividir en sectors de 10 graus i es va calcular l’altura sagital mitjana a cada sector. Els sectors amb l’altura sagital més alta i més baixa es consideraren la regió més corba i la més plana, respectivament. La posició angular corresponent de la regió més corba i més plana respecte a l’àpex corneal també es va registrar i es va utilitzar per calcular l’angle relatiu entre les regions més corbes i més planes de l’esclera.
Anàlisi estadística
L’anàlisi estadística es va realitzar utilitzant Microsoft Office Excel (Microsoft Office Professional Plus 2016; Microsoft; Redmond, WA, EUA). La normalitat de tots els conjunts de dades no va ser rebutjada (prova de Shapiro-Wilk, p>0,05). El nivell de significança es va establir en 0,05. Per avaluar si el nivell d’asimetria escleral es pot inferir a partir de dades de tomografia corneal, es va calcular el coeficient de correlació de Pearson (denotat per r), juntament amb el valor p corresponent.
Resultats
En aquest estudi es van incloure 20 ulls de 15 pacients amb queratocon que no havien utilitzat cap tipus de lent de contacte en els últims tres mesos. L’edat mitjana va ser de 40,7 ± 15,6 anys. L’asimetria escleral va ser, de mitjana, de 72 ± 28 µm (rang de 37 a 129 µm).
Relació entre l’asimetria escleral i els paràmetres corneals de Pentacam HR
Es van avaluar els paràmetres corneals rellevants per al diagnòstic i seguiment del queratocon en termes de la seva correlació amb l’asimetria escleral. Es van trobar resultats estadísticament significatius per a diferents paràmetres, com es mostra a la Taula 1.
Es va trobar que l’asimetria escleral està moderadament correlacionada amb el nivell de descentrament del con (r=0,42; p=0,03) (Figura 1) i ben correlacionada amb l’elevació mitjana de la còrnia central (radi central de 4 mm) calculada a partir dels mapes de Pentacam HR (r=0,71; p<0,001).
Relació entre els patrons d’elevació corneal i escleral
La posició de l’àrea més corbada en l’anell corneal central i perifèric està fortament correlacionada (r=0,91; p<0,001). De forma similar, la posició de l’àrea més corbada a l’esclera també està altament correlacionada tant amb la còrnia central (r=0,92; p<0,001) (Figura 2) com amb la còrnia perifèrica (r=0,93; p<0,001). Es van trobar correlacions més dèbils pel que fa a les regions més planes en els tres anells. Es va trobar una baixa correlació entre la posició (angle) de l’àrea més plana a la còrnia central i perifèrica (r=0,41; p=0,03). A més, l’àrea més plana a l’esclera no es va correlacionar amb la còrnia central (r=0,12; p=0,30), però va mostrar una correlació moderada amb la còrnia perifèrica (r=0,57; p=0,004). L’angle relatiu entre les regions més corbades i més planes a l’esclera va ser de 140 ± 35°, amb un rang de 50° a 180°. La Figura 3 il·lustra aquest fenomen.
Discussió
Tant les superfícies corneals anterior com posterior es veuen afectades al queratocon, però els canvis detectats no segueixen necessàriament el mateix curs7. El present estudi va tenir com a objectiu investigar com els paràmetres de tomografia corneal al queratocon es correlacionen amb la geometria escleral. Els paràmetres corneals que reflecteixen la corba central/generalitzada de la superfície corneal anterior (K1, K2 i BFS anterior) es van associar amb la irregularitat escleral i, en més gran mesura que els paràmetres centrats al mateix con (Kmax i ARC). Piñero et al. ja havien demostrat prèviament una correlació significativa entre BFS de l’àrea corneal i escleral amb ulls amb queratocon, cosa que indica que quan la còrnia es corba al queratocon, l’esclera també tendeix a corbar-se8. El present estudi demostra, addicionalment, que l’esclera no sols tendeix a corbar-se, sinó que també es torna més irregular quan la superfície corneal anterior es corba. Malgrat la correlació significativa trobada per K1 i K2, l’astigmatisme corneal anterior no es va correlacionar amb la irregularitat escleral (p=0,32). Curiosament, els marcadors específics de l’estadi de la malaltia com la paquimetria més prima, l’índex PRC i BAD-D, no van mostrar una correlació significativa amb l’asimetria escleral.
Les lents esclerals són particularment beneficioses tant amb el queratocon avançat com amb el més perifèric, ja que les lents de gas permeable corneals típicament pateixen descentrament i desplaçament en aquests ulls9. Hipotèticament, es podria esperar una esclera més irregular (i, per tant, una zona de recolzament més irregular per a la lent) als cons desplaçats. En aquest estudi, es va trobar una correlació moderada entre l’asimetria escleral i el nivell de descentrament del con (Figura 1), d’acord amb altres treballs10. No obstant això, es requereix investigació addicional amb grups més nombrosos d’ulls amb queratocon emparellats per la gravetat de la malaltia, per avaluar la influència del descentrament del con com a predictor de l’asimetria escleral.
Segons els mapes cornoesclerals de l'ESP, la posició de l’àrea més elevada va ser angularment estable des del centre de la còrnia cap a l’esclera, com es veu a la Figura 2. A l’estudi actual, també es va examinar l’orientació de la regió més plana, però no es va detectar un patró consistent a la còrnia central i perifèrica amb l’esclera, com s’il·lustra a la Figura 3. La regió més plana és consistent a la còrnia, però aquesta orientació no sol coincidir amb la zona més plana de l’esclera. La naturalesa asimètrica i no tòrica de l’esclera al queratocon també es reflecteix a l’àmplia gamma d’angles trobats entre l’àrea més elevada i l’àrea més plana de l’esclera (angle mig de 140º, que varia de 50 a 180º), com s’il·lustra a l’exemple mostrat a la Figura 3. Kowalski ja va demostrar prèviament que nivells més alts d’irregularitat escleral s’associen a un descentrament més gran de les lents esclerals i, en particular, el descentrament vertical de les lents es regeix principalment per l’espai inicial apical.11
Al present estudi, principalment es van incloure ulls amb queratocon de lleu a moderat, principalment degut a l’exclusió d’ulls amb ús actual de lents especials. Les dades longitudinals de pacients amb progressió de la malaltia corneal serien de gran valor per investigar com esdevenen els canvis esclerals a la progressió del queratocon.
Conclusió
Els paràmetres de corba corneal anterior van estar moderadament associats al nivell d’asimetria escleral amb ulls amb queratocon: com més pronunciada la corba corneal anterior, més asimètrica és l’esclera. L’astigmatisme corneal, la paquimetria i la curvatura posterior no es correlacionen amb la forma escleral del queratocon. El semimeridià més elevat de l’esclera es va alinear amb el punt corneal més prim (ubicació del con).
AGRAÏMENTS
L’autora dona les gràcies a la Dra. Elke O Kreps de l’Hospital Universitari de Gante (Bèlgica) per facilitar les dades dels pacients per a aquest estudi i pels seus consells.
REFERÈNCIES
- Nau CB, Harthan J, Shorter E, Barr J, Nau A, Chimato NT, et al. Demographic characteristics and prescribing patterns of scleral lens fitters: The SCOPE Study. Eye Contact Lens 2018;44(Suppl. 1):S265–72. https://doi.org/10.1097/ ICL.0000000000000399.
- Walker MK, Bergmanson JP, Miller WL, Marsack JD, Johnson LA. Complications and fitting challenges associated with scleral contact lenses: a review. Cont. Lens Anterior Eye 2016;39(2):88–96. https://doi.org/10.1016/j.clae.2015.08.003.
- McAlinden C, Khadka J, Pesudovs K. Statistical methods for conducting agreement (comparison of clinical tests) and precision (repeatability or reproducibility) studies in optometry and ophthalmology. Ophthalmic Physiol. Opt. 2011;31(4): 330–8. https://doi.org/10.1111/j.1475-1313.2011.00851.
- Van Nuffel S, Consejo A, Koppen C, Kreps EO. The corneoscleral shape in keratoconus patients with and without specialty lens wear. Cont. Lens Anterior Eye 2020;S1367-0484(20):30113. https://doi.org/10.1016/j.clae.2020.06.001.
- Iskander DR, Wachel P, Simpson PN, Consejo A, Jesus DA. Principles of operation, accuracy and precision of an eye surface profiler. Ophthalmic Physiol. Opt. 2016; 36(3):266–78. https://doi.org/10.1111/opo.12292.
- Consejo A, Behaegel J, van Hoey M, Iskander DR, Rozema JJ. Scleral asymmetry as a potential predictor for scleral lens compression. Ophthalmic Physiol. Opt. 2018; 38(6):609–16. https://doi.org/10.1111/opo.12587.
- Pinero DP, Alio JL, Aleson A, Escaf Vergara M, Miranda M. Corneal volume, pachymetry, and correlation of anterior and posterior corneal shape in subclinical and different stages of clinical keratoconus. J. Cataract Refract Surg. 2010;36(5): 814–25. https://doi.org/10.1016/j.jcrs.2009.11.012.
- Pinero DP, Martinez-Abad A, Soto-Negro R, Ruiz-Fortes P, Perez-Cambrodi RJ, Ariza-Cracia MA, et al. Differences in corneo-scleral topographic profile between heathy and Keratoconus Corneas. Cont. Lens Anterior Eye 2019;42(1):75–84. https://doi.org/18.05.005.
- Downie LE, Lindsay RG. Contact lens management of Keratoconus. Clin. Exp. Optom. 2015;98(4):299–311. https://doi.org/10.1111/cxo.12300.
- DeNaeyer G, Sanders DR, Michaud L, Morrison S, Walker M, Jedlicka J, Farajian TS, van der Worp E. Correlation of corneal and scleral topography in cases with ectasias and normal corneas. Journal of Contact lens Research and Science. 2019 May 9;3(1):e10-20.
- Kowalski LP, Collins MJ, Vincent SJ. Scleral lens centration: The influence of centre thickness, scleral topography, and apical clearance [published online ahead of print, 2019 Dec 10]. Cont. Lens Anterior Eye 2019;S1367-0484(19). https://doi. org/10.1016/j.clae.2019.11.013. 30325-X.
Aquest article es va publicar el febrer de 2024 a la revista CiènciesdelaVisió.cat número 6.
CiènciesdelaVisió.cat #6
